Aquesta recerca s’emmarca en les geografies de la infància escolaritzada i explora els significats que els estudiants assignen als espais que ells prefereixen de l’escola, els usos que els atribueixen i els tipus de relacions que propicien. Es proposa com una expressió més de l’agència de l’alumnat i de la necessitat d’escoltar la seva veu en els processos democràtics de millora acadèmica. Sota un model de recerca qualitativa, el treball se serveix de la fotografia participativa com a instrument per registrar les idees dels nens i nenes i estimular el diàleg. Els resultats se centren a analitzar les possibilitats que ens ofereix aquesta metodologia per cercar les geografies de la infància escolaritzada en vista de l’experiència que s’hi presenta. L’article també discuteix quins significats assignen els estudiants als espais triats, per què hi ha espais físics com ara les aules que no hi són considerats, quines relacions faciliten i dificulten aquests llocs, quins significats tenen certs indrets minoritaris i com els estudiants resignifiquen alguns racons anodins per als adults i els connecten amb els seus propis interessos i prioritats.